Avui, com cada dia que juga el Barça, hem anat al bar a veure la semifinal de la Champions.
Il·lusionats pel gran resultat que l'equip va aconseguir dissabte passat al Bernabéu, però sabent d'entrada que l'equip que teniem al davant ens plantejaria un partit molt més dur que el que vam poder veure el passat cap de setmana, esperàvem un partit ajustat però que el Barça podia endur-se amb certa facilitat gràcies a el joc que porta exhibint durant tota la temporada.
Els primers minuts el Barça va sortir a sorpendre el Chelsea apropant-se a la seva porteria, però sense gaire encert entre els tres pals. Però als 9 minuts de la primera part, i amb una jugada que podriem dir que va ser fruit de la fortuna, després d'un rebot de la pilota a l'esquena de Touré, Essien la va rematar amb un xut (el primer del Chelsea al partit) que resultava del tot impossible d'aturar a Víctor Valdés fent l'1 a 0 i deixant-nos a tots callats i tocats.
A partir d'aquest moment el Chelsea s'ha trobat amb el partit que ell volia, un resultat a favor que el permetia passar a la final en cas d'acabar el partit així. A partir d'això el Chelsea es va tancar a la seva àrea amb dues línies defensives de quatre jugadors que feien impossible que el Barça pogués acabar qualsevol jugada, tan sols algun xut forçat que no veia porteria.
Ells es trobaven còmodes aguantant un cop rere un altre els atacs barcelonistes i tirant pilotes llargues amb l'esperança que Drogba o Anelka les trobessin, creant així Drogba alguna ocasió que Valdés s'en va encarregar molt bé de tallar.
Mentre tot això passava, l'arbitre del partit semblava que deixés al Chelsea defensar a la seva manera, deixant passar continuament faltes perilloses que en algun cas haurien d'haver estat targeta. I amb aquest guió es va arribar a la mitja part, deixant una mala sensació entre tots els aficionats que estàvem gaudint del partit.
La segona part es va iniciar amb el mateix guió que la primera, el Barça atacant com podia però sense veure porteria i el Chelsea enviant pilotades amunt esperant que els seus davanters poguessin fer alguna jugada d'atac. I va ser en un d'aquests atacs on va succeïr un fet que ens va fer plantejar si tot aquest espectacle que s'estava visquent era real o no. Cap al minut 65 de partit, durant una conducció de pilota d'Anelka cap a la porteria blaugrana, aquest s'acosta a Abidal, i sense que hi hagi cap tipus de contacte entre els 2 jugadors, el davanter de l'equip anglès es va llençar a terra d'una manera descarada i a una distància del defensa que demostrava que no hi havia cap falta en aquella acció, i l'àrbitre del partit va assenyalar falta del defensa, i si això era poc, li ensenyava la targeta vermella, deixant a l'equip català amb un jugador menys i provocant una gran indignació entre els seguidors culés.
Lluny d'aprofitar la superioritat numèrica per sentenciar l'eliminatòria, el Chelsea es va tancar encara més a la seva àrea i va seguir fent el joc que havia fet fins el moment. En algun atac de l'equip anglès, l'àrbitre, que fins aquell moment semblava beneficiar clarament el Chelsea, va allargar encara més la sev llista de despropòsits en aquest partit en no assenyalar un clar penal comès per Piqué quan va tocar la pilota de manera mol clara dins l'àrea.
El temps anava passant i la decepció de la gent que mirava el partit cada cop era major. Va arribar el minut 90, i tot i quedar 4 minuts que va afegir el 4t àrbitre la gent ja estava mentalitzada que l'anti-futbol havia guanyat la partida al futbol vistós, i que el somni de l'equip d'enfrontarse a la final de Roma al Manchester per lluitar per la tan desitjada copa s'havia esvaït.
Però al minut 93 de partit, Messi es va internar a l'àrea per l'esquerra, i va veure a Iniesta sol a la frontal de l'area anglesa, que al rebre la pilota va mirar la porteria rival i va col·locar la pilota a un punt que el porter rival no va poder arribar-hi (cal dir que aquest era el primer xut entre els tres pals del Barça). En aquell moment, quan els aficionats vam veure com la pilota entrava a la porteria, la decepció que cada cop es notava més en l'ambient va passar a ser una bogeia col·lectiva, on es va alliberar tota la tensió que s'havia anat acumulant durant tot el partit i l'afició va entonar tot tipus de cançons, des de les que animavem a l'equip, fins a alguna dedicada a Iniesta, aquest jugador que, sense ser una gran estrella mediàtica com Messi o Cristiano Ronaldo, ha fet una gran explosió aquesta temporada i ha passar a estar entre els millors del món, salvant-nos en algun partit al llarg de la temporada, i ara traient els bitllets del seu equip cap a la final de Roma.
Però el partit no va acabar aqui, ja passat de llarg el minut 94 on s'havia d'acabar el partit pel temps que s'havia afegit, l'àrbitre va decidir allargar-ho uns 4 minuts més, uns minuts que van ser de gran patiment pels aficionats, ja que desesperats, els jugadors del Chelsea van anar tots a l'atac, i haurien pogut donar la volta al marcador si l'àrbitre ha´gués assenyalat un clar penal on Eto'o, saltant per aturar un xut del Chelsea cap a porteria, va todar la pilota clarament amb les mans, però per fortuna després d'això l'àrbitre va decretar el final del partit.
Finalment la meva opinió sobre el col·legiat del partit, una autèntica vergonya l'àrbitratge qur va dur a terme, impropi del nivell que se li pressuposa a un home que està xiulant partits europeus, sobretotaquestes rondes tan avançades del torneig. Mal arbitratge, però això si, afavorint i perjudicant els 2 equips en les diferents jugades del partit.
Amb tota aquesta alegria que m'ha aportat el partit d'avui, només em queda dir una sola cosa:
VISCA INIESTA I VISCA EL BARÇA!!!
Il·lusionats pel gran resultat que l'equip va aconseguir dissabte passat al Bernabéu, però sabent d'entrada que l'equip que teniem al davant ens plantejaria un partit molt més dur que el que vam poder veure el passat cap de setmana, esperàvem un partit ajustat però que el Barça podia endur-se amb certa facilitat gràcies a el joc que porta exhibint durant tota la temporada.
Els primers minuts el Barça va sortir a sorpendre el Chelsea apropant-se a la seva porteria, però sense gaire encert entre els tres pals. Però als 9 minuts de la primera part, i amb una jugada que podriem dir que va ser fruit de la fortuna, després d'un rebot de la pilota a l'esquena de Touré, Essien la va rematar amb un xut (el primer del Chelsea al partit) que resultava del tot impossible d'aturar a Víctor Valdés fent l'1 a 0 i deixant-nos a tots callats i tocats.
A partir d'aquest moment el Chelsea s'ha trobat amb el partit que ell volia, un resultat a favor que el permetia passar a la final en cas d'acabar el partit així. A partir d'això el Chelsea es va tancar a la seva àrea amb dues línies defensives de quatre jugadors que feien impossible que el Barça pogués acabar qualsevol jugada, tan sols algun xut forçat que no veia porteria.
Ells es trobaven còmodes aguantant un cop rere un altre els atacs barcelonistes i tirant pilotes llargues amb l'esperança que Drogba o Anelka les trobessin, creant així Drogba alguna ocasió que Valdés s'en va encarregar molt bé de tallar.
Mentre tot això passava, l'arbitre del partit semblava que deixés al Chelsea defensar a la seva manera, deixant passar continuament faltes perilloses que en algun cas haurien d'haver estat targeta. I amb aquest guió es va arribar a la mitja part, deixant una mala sensació entre tots els aficionats que estàvem gaudint del partit.
La segona part es va iniciar amb el mateix guió que la primera, el Barça atacant com podia però sense veure porteria i el Chelsea enviant pilotades amunt esperant que els seus davanters poguessin fer alguna jugada d'atac. I va ser en un d'aquests atacs on va succeïr un fet que ens va fer plantejar si tot aquest espectacle que s'estava visquent era real o no. Cap al minut 65 de partit, durant una conducció de pilota d'Anelka cap a la porteria blaugrana, aquest s'acosta a Abidal, i sense que hi hagi cap tipus de contacte entre els 2 jugadors, el davanter de l'equip anglès es va llençar a terra d'una manera descarada i a una distància del defensa que demostrava que no hi havia cap falta en aquella acció, i l'àrbitre del partit va assenyalar falta del defensa, i si això era poc, li ensenyava la targeta vermella, deixant a l'equip català amb un jugador menys i provocant una gran indignació entre els seguidors culés.
Lluny d'aprofitar la superioritat numèrica per sentenciar l'eliminatòria, el Chelsea es va tancar encara més a la seva àrea i va seguir fent el joc que havia fet fins el moment. En algun atac de l'equip anglès, l'àrbitre, que fins aquell moment semblava beneficiar clarament el Chelsea, va allargar encara més la sev llista de despropòsits en aquest partit en no assenyalar un clar penal comès per Piqué quan va tocar la pilota de manera mol clara dins l'àrea.
El temps anava passant i la decepció de la gent que mirava el partit cada cop era major. Va arribar el minut 90, i tot i quedar 4 minuts que va afegir el 4t àrbitre la gent ja estava mentalitzada que l'anti-futbol havia guanyat la partida al futbol vistós, i que el somni de l'equip d'enfrontarse a la final de Roma al Manchester per lluitar per la tan desitjada copa s'havia esvaït.
Però al minut 93 de partit, Messi es va internar a l'àrea per l'esquerra, i va veure a Iniesta sol a la frontal de l'area anglesa, que al rebre la pilota va mirar la porteria rival i va col·locar la pilota a un punt que el porter rival no va poder arribar-hi (cal dir que aquest era el primer xut entre els tres pals del Barça). En aquell moment, quan els aficionats vam veure com la pilota entrava a la porteria, la decepció que cada cop es notava més en l'ambient va passar a ser una bogeia col·lectiva, on es va alliberar tota la tensió que s'havia anat acumulant durant tot el partit i l'afició va entonar tot tipus de cançons, des de les que animavem a l'equip, fins a alguna dedicada a Iniesta, aquest jugador que, sense ser una gran estrella mediàtica com Messi o Cristiano Ronaldo, ha fet una gran explosió aquesta temporada i ha passar a estar entre els millors del món, salvant-nos en algun partit al llarg de la temporada, i ara traient els bitllets del seu equip cap a la final de Roma.
Però el partit no va acabar aqui, ja passat de llarg el minut 94 on s'havia d'acabar el partit pel temps que s'havia afegit, l'àrbitre va decidir allargar-ho uns 4 minuts més, uns minuts que van ser de gran patiment pels aficionats, ja que desesperats, els jugadors del Chelsea van anar tots a l'atac, i haurien pogut donar la volta al marcador si l'àrbitre ha´gués assenyalat un clar penal on Eto'o, saltant per aturar un xut del Chelsea cap a porteria, va todar la pilota clarament amb les mans, però per fortuna després d'això l'àrbitre va decretar el final del partit.
Finalment la meva opinió sobre el col·legiat del partit, una autèntica vergonya l'àrbitratge qur va dur a terme, impropi del nivell que se li pressuposa a un home que està xiulant partits europeus, sobretotaquestes rondes tan avançades del torneig. Mal arbitratge, però això si, afavorint i perjudicant els 2 equips en les diferents jugades del partit.
Amb tota aquesta alegria que m'ha aportat el partit d'avui, només em queda dir una sola cosa:
VISCA INIESTA I VISCA EL BARÇA!!!
joer nen, a estat com reviure el partit altre cop xD t'has quedat a gust escrivint la cronica del partit eh! jaaja
ResponEliminadona gust redactar aquests resums, pel que a la vida real implica (quasi campions de lliga i finalistes de dues competicions.. ara nomes queda rematar la feina en les properes setmanes :D
Sobre el partit no ia gaire mes a dir, ja has fet un resum més que ple i suficient xD nomes dir que vam tenir molta sort de que l'arbit fos un patata... tot i que també ens ha perjudicar de cara a la final... en fi
Cuidaaaaat